MANCINI MAGIC
Enrico Nicola
Mancini, conegut com Henry Mancini (16/4/1924 – 14/6/1994) va ser un músic
americà, famós per les seves composicions de bandes sonores. En la seva
trajectòria ha passat per la música clàssica, el jazz amb les big bands i el
pop.
Va obtenir 4 Òscars
(amb 18 nominacions), 2 per Esmorzar amb
diamants (1961) , 1 per Dies de vi i
roses (1962) i l’últim per Victor
Victoria (1982), així com un Globus d’Or (amb 9 nominacions), 20 premis
Grammy (amb 72 nominacions) i 2 nominacions als premis Emmy.
Mr
Lucky:
Sèrie de televisió
de 34 episodis dirigida per Blake Edwards amb format de drama aventura; es va
emetre durant el 1959 i 1960, i el tema musical va ser el nº 21 de singles de
les llistes dels Estats Units.
Baby
Elephant Walk:
És una peça musical
escrita el 1961, per al llançament el 1962 de la pel·lícula Hatari! (en Swahilli significa
“Perill”), dirigida per Howard Hawks i interpretada per John Wayne;
classificada entre acció, aventures i drama romàntic.
L’argument tracta d'un caçador que recorre el món capturant animals per vendre'ls als zoològics, i reuneix un grup a les planes africanes de Tanganika, a la cacera de zebres i girafes. L'aparició d'una fotògrafa, que demana d'unir-se al grup, modificarà les relacions i tensions de l'equip.
Moon
River:
Cançó de la
pel·lícula Esmorzar amb Diamants, dirigida per Blake Edwards i estrenada l’any
1961; drama romàntic protagonitzat per l’Audrey Hepburn i en George Peppard. Va
rebre l’Òscar per la millor cançó original i un altre per la millor banda
sonora.
L’argument tracta d'un escriptor en potència que mentre espera assolir un èxit que mai no arriba, viu de la relació amb una dona madura. que el manté. Coneix a la seva veïna, que té un comportament una mica esbojarrat, i alguna que altre mania, com esmorzar contemplant l'aparador de la luxosa joieria Tiffanys. Es veu embolicada en una xarxa de tràfic de drogues i mentre que es prepara per fugir cap a Brasil, accepta l'amor de l'escriptor que la posa davant del seu destí.
Charade:
Dirigida per
Stanley Donen i estrenada l’any 1963, és una comèdia romàntica amb dosis
d’intriga; els seus protagonistes són l’Audrey Hepburn i en Cary Grant.
L’argument és basa en una dona que torna d'unes vacances en una estació d'esquí, disposada a demanar el divorci al seu marit, però quan arriba a París es troba que aquest ha estat assassinat. Les sospites, segons l'ambaixada americana, recauen en 3 homes que busquen uns diners que aparentment tenia el seu marit, però que en realitat pertanyen al govern dels Estats Units.
The
Pink Panther:
Dirigida per Blake Edwards i protagonitzada per David Niven i Peter Sellers, va ser estrenada el 1963; està englobada dins de les comèdies romàntiques amb misteri. És la primera d'una sèrie de pel·lícules en les quals el protagonisme passa directament a centrar-se en l'inspector Clouseau. L’argument tracta de que l'inspector Clouseau ha d'impedir el robatori de la Pantera Rosa, un diamant de gran valor, per part del Fantasma, personatge interpretat per l'actor David Niven.
També hi va haver uns dibuixos animats anomenats The Pink Panther's Show, on els protagonistes són una pantera rosa i l'inspector Clouseau, relacionats amb les pel·lícules anteriors.
També hi va haver uns dibuixos animats anomenats The Pink Panther's Show, on els protagonistes són una pantera rosa i l'inspector Clouseau, relacionats amb les pel·lícules anteriors.
Peter
Gunn:
Sèrie d’acció i
drama criminal emesa de l’any 1958 al 1961, amb 3 temporades i 114 capítols.
Dirigida per Blake Edwards.
La sèrie és
recordada avui per la seva música, especialment per aquest tema, que va guanyar
dos premis Grammy, i que posteriorment s’ha interpretat i gravat per altres
artistes del jazz, rock i blues.
És una sèrie d'un detectiu que estima el Cool Jazz, i que utilitza un club com a oficina; per això, la música de la sèrie es duia a terme per un petit grup de jazz en directe, compost per músics d'estudi com de locals a Los Angeles, com el trompetista Pete Candoli, el saxofonista Ted Nash, el flautista Tonny Lang, el trombonista Dick Nash i el pianista Jhon Williams, sempre amb la condició de solos improvisats. Altres músics de renom feien petites aparicions en capítols de la sèrie.
És una sèrie d'un detectiu que estima el Cool Jazz, i que utilitza un club com a oficina; per això, la música de la sèrie es duia a terme per un petit grup de jazz en directe, compost per músics d'estudi com de locals a Los Angeles, com el trompetista Pete Candoli, el saxofonista Ted Nash, el flautista Tonny Lang, el trombonista Dick Nash i el pianista Jhon Williams, sempre amb la condició de solos improvisats. Altres músics de renom feien petites aparicions en capítols de la sèrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada