dilluns, de juliol 17, 2006

Evitar lesions als músics

Arrel d'aquesta notícia (Hay partituras que són un riesgo) que he llegit a El Mundo he anat a la web de l'Institut de Medicina de l'Art i he trobat uns fantástics consells (gairebé tots de sentit comú) per evitar lesions en els músics. Tot i que es una informació sobretot destinada als músics profesionals (que poden estar una jornada laboral sencera tocant i practicant) no està gens malament fer-hi una ullada i tenir-ho en compte...

1.- No augmentis bruscament les hores d'assaig o estudi (màxim 20 minuts més cada dia).
2.- Deixa els passatges i les peces més difícils pel mig de la jornada, quan la musculatura ja està preparada i encara no està esgotada.
3.- Comença a una velocitat lenta i augmenta progressivament la dificultat.
4.- No t'obsessionis en repetir un passatge o gest que no acaba de sortir bé.
5.- Fes pauses de 5-10 minuts cada mitja hora. Pots aprofitar-ho per estirar la musculatura sobrecarregada, moure suaument les zones més tenses o simplement, per caminar una mica.
6.- Manté una posició correcta: recoltzament equilibrat dels peus, bona postura assegut, treballar la respiració, alçada del faristol i la banqueta...
7.- Treballa en unes condicions ambientals òptimes (llum, sorolls i temperatura).
8.- Respecta les hores de són i els àpats.
9.- Fes alguna activitat física complementària evitant els esports de contacte. Això et permetrà compensar desequilibris i eliminar tensions
10.- No toquis mai amb dolor. En aquest cas has de parar de tocar i fes estiraments suaus. Si reapareix en properes sessions cal que demanis ajut el més aviat possible.
11.- Sobretot, realitza estiraments de la musculatura abans i després de tocar.

L'objectiu de l'estirament es reduir la tensió muscular, millorar la coordinació dels moviments i el rendiment evitant l'aparició de lesions.
Al fer-los cal tenir en compte que:
· no s'ha de provocar dolor; només tensió.
· s'ha de mantenir cada estirament durant 20-30 segons.
· no s'ha de fer rebots.
· es pot repetir cada un d'ells vàries vegades.
A més a més unes indicacions amb uns estiraments bàsics...
(fes click a la imatge per veure-ho més gran)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, amics.

Molt interessant, aquest article, sobretot si a algú li dóna per estudiar molt... Diuen que hi ha gent que ho fa (estudiar molt).

Al respecte, us explico que si faig servir una corretja per tocar el clarinet (moda que s'està escampant: a la GBB ja som tres), és perquè allà pel segle passat, el meu professor de clarinet m'ho va recomanar. En aquell temps (no hi havia Internet i la Guerra de les Galàxies només tenia tres parts), vaig haver de portar el clarinet a una casa de música perquè m'hi soldéssin una peça, a fi de poder passar el ganxo de la corretja, que la vaig haver de comprar de fagot. Avui, molts clarinets ja surten de fàbrica amb l'argolleta o fins i tot venen recanvis perquè t'ho facis tu mateix... Ah! i, és clar, pots comprar corretges específiques per a clarinet (i també n'hi ha per a oboè)... deu ser perquè estan en si bemoll.

És cert que el clarinet no pesa excessivament, però, per què ens hem de matxacar el dit polze de la mà dreta (és el que aguanta tot el pes) si ho podem evitar d'una manera tan senzilla que no té cap inconvenient?

Ens llegim.

Bon estiu!

Josep

JDA ha dit...

Home... si ha de servir perque els clarinetistes sonin millor.... doncs ENDAVANT!!! TOTS AMB CORRETJES així si veiem que us començeu a allunyar massa podrem estirar de la corretja...

Va... ara en serio... Si ha de servir per millorar la salut tot es poc i crec que no es mala idea... amb la flauta em sembla que el sistema no es gaire pràctic (tampoc pesa molt, pero tinc una de porcellana que pesa un ou i mig)...

Ufff... i les vacances que no arriben mai...