De la ma d'un grupet d'alumnes
del Vives i la resta de membres de la Girona Banda Band, per segon any
consecutiu em portat el concert de Nadal al Vives, aquest cop com si del
flautista d'Hamelin es tractés, la Xarabanda s'ha passejat per la biblioteca i
les classes. Els alumnes de nocturn amb molt bon criteri no han seguit la
comparsa que ha dut la resta de convidats fins al teatre amb la intenció de
transportar-los amb la memòria sonora als llocs més personals i familiars.
Els divendres assagem de les 8
fins a 2/4 de 10, hi ha membres que tenen activitats fins a les 9, cosa que ha
fet del concert d’avui un assaig més amb
el degoteig de qui tenia un examen o una altra activitat inevitable.
Tot i ser a prop de 60 músics enxubats
dalt de l’escenari he pensat amb els que falten, en Lluís, el pare que ens ha
portat on som, en Roman que ha fet com de mare que no deixa cap detall a l’atzar,
aquell grapat de músics que han crescut amb nosaltres i ens han guiat en el desenvolupament
musical.
En Sam Atencia ha sabut treure el
millor de nosaltres malgrat faltar peces claus de la nostra formació, i anem
fent renovació generacional, aquest cop la responsabilitat de les trompes l’ha
defensat en Gerard Blanc, i ara només falta veure qui controlarà les cadires
...
La Marta Orts s’ha convertit en
la cronista oficial, per assegurar-ho l'hem convidat a presentar el concert i
com l’altre cop ens ha sorprès i ha tocat la fibra sensible amb el final del
senyors de vermell, us convidem a seguir
el seu bloc on detalla les coses un xic més.
En el concert de dissabte, la
presència d’en Lluís ens ha motivat i malgrat el fred hem sonat un xic millor.
Que la màgia del Nadal us acompanyi sempre.
